dijous, 22 d’octubre de 2009

2007-2009 - 2 ANYS FENT COLLA

Com passa el temps! Ja són dos anys des d’aquell 27 d’octubre de 2007, quan creàvem aquest bloc, un bloc que seria l’inici de la nostra Colla de Campaners de Sagra.

Durant aquest segon any hem continuat utilitzant aquest bloc per a divulgar les nostres activitats, treballs d’investigació, inventaris, fotos, etc.

Aquest segon any d’història el començàvem el dia 1 de novembre, festivitat de Tots Sants, amb els tocs que corresponien a la solemnitat d’aquell dia. Eixa mateixa vesprada, vespra d’Ànimes i l’endemà, recuperàvem el toc de difunt solemne de tots els difunts, que a Sagra correspon a nou drangs.

Tan sols tres dies després, dimecres 5 de novembre, una desgràcia colpia la comunitat parroquial de Sagra: un despreniment en les voltes obligava a tancar la parròquia durant quasi mig any.

Nosaltres ens vam quedar sense campanar i sense campanes a tocar, però un gest generós ho va canviar tot: D. Juan Ramón Gadea, rector d’Orba, ens cedia el campanar de la seua parròquia per tal de fer els nostres tocs, de manera que, a dies d’ara, els nostres campanars habituals de toc són el d’Orba i el de Sagra. Des d’ací volem agrair de cor tot el recolzament rebut per part de D. Juan Ramon: gràcies.

Arribava la Puríssima Concepció i ens traslladàvem a Ontinyent, on vam passar uns dies meravellosos.

El dia 20 de desembre féiem un petit concert i tocàvem per a la missa de Confirmacions a Orba, on també tocaríem el dia de Nadal. En aquestes dates, la Colla de Campaners rifava dues meravelloses cistelles de Nadal.

Per acabar l’any ens traslladàvem a tocar al Fadrí de Castelló, i les campanades de Cap d’Any les féiem a Xaló. Començava un nou any, i l’any 2009 el vam començar a Xaló, realitzant els tocs per a la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu.

Amb l’arribada del nou any també ens arribava una mala notícia des d’Ontinyent: la nit de Nadal la nostra estimada campana Petra s’havia badat sense remei. Descansa, bona amiga.

El dia de Reis, oferíem un espectacle de campanes i pirotècnia per a donar la benvinguda a Orba dels Reis Mags d’Orient.

Arribava gener, i també la tradicional festa de Sant Antoni a Sagra, però les campanes restaven mudes a dalt de la torre.

Per aquestes dates ens assabentàvem de que la Excma. Diputació d’Alacant sufragaria el 100% de les obres de restauració de les cobertes de la Parròquia.

Al febrer, l’Ajuntament de Sagra ens cedia l’antic ajuntament com a local de la Colla de Campaners, que vam pintar, condicionar i inaugurar amb un bon dinar. Aquest mateix mes eren baixades les campanes de la Parròquia de Sant Antoni de Dénia, la inauguració de les quals es faria el dia 8 de març amb un concert de la Colla de Campaners de Sagra.

Al mes de març ens consolidàvem finalment com a associació cultural sense ànim de lucre núm. CV-01-043897-A de la Secció Primera del registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana. Dies més tard, el dia 23, començaven les obres de restauració de la teulada de l’església de Sagra. Diumenge de Rams es reobria la parròquia i, amb aquesta, el campanar i els seus tocs.

Vam passar una meravellosa Setmana Santa a Ontinyent on no va faltar el característic tracatrac de les matraques.

Durant les mateixes vacances de Pasqua, tres membres de la Colla visitàvem algunes poblacions mallorquines i els seus campanars, com per ara el d’Estellencs. Aquest fet eixiria més tard als periòdics locals.

Al més de maig, durant les festes de la Mare de Déu dels Desemparats, féiem tots els tocs de campanes manualment a la població d’Orba. Aquesta feina va estar més que remunerada amb les afectuoses paraules que públicament ens va dedicar mossén Juan Ramón.

El 28 de maig ens tornàvem a traslladar a Ontinyent, ara per a presenciar la davallada de la campana Petra, que davallava i no tornaria a pujar. Amb aquesta també baixaven altres cinc campanes.

El 29 de juny, per segon any i amb el recolzament de la Colla de Campaners d’Ontinyent, realitzàvem un concert a la Xara, amb motiu del Festacarrer.

El dia 4 de juliol participàvem en una més que emotiva celebració: després de 599 anys de l'estada de Sant Vicent Ferrer a Teulada, la Catedral de Vannes va atorgar l'última relíquia del Sant Patró a la localitat de Teulada. Amb motiu d'aquest acte, la Colla de Campaners de Sagra, amb el suport de la Colla de Campaners d’Ontinyent, realitzà els tocs manuals de campanes durant tota la celebració. Poc va faltar perquè aquest dia passara com va passar a Pedreguer: el dia 15 de juliol les campanes de Pedreguer sonaven a catedral, a burgesia, a benefici econòmic. Van perdre la veu dolça de Déu i van sonar només a interés musical i profitós, en absolut propi i tradicional de la Marina Alta. Amb tot l’ afecte del món, ens va paréixer una falta de respecte que ens haguérem d’assabentar per rumors i per la premsa d’aquest acte, i més sent sis els kilòmetres que separen Sagra i Pedreguer. En fi, germanor entre colles, basada pel que es veu en els interessos propis.

Amb el calorós agost repreníem la nostra activitat: el dia 5 féiem un concert de campanes a la població de Gata de Gorgos, aquell mateix dia començaven les festes majors de Sagra i amb elles cinc dies de tocs manuals de campanes.

Aquella setmana ens arribava la sol·licitud de la subvenció de la Generalitat Valenciana de la restauració de campanes denegada, com era d’esperar. Els responsables afavoreixen les poblacions, les colles i les empreses que volen, perquè en la teoria les bases estan publicades, però en la pràctica es veu que no es compleixen.

El dia 15 passàvem el dia tocant per a la Mare de Déu d’agost a Bétera i l’endemà per a la festivitat de Sant Roc al Toro.

Al més de setembre intentàvem tornar a fer el concert de campanes dels 150 anys del campanar en dues ocasions: la primera l’agenda no ho va permetre, mentre que la segona va ser una cruel desgràcia la que va obligar la suspensió.

El cap de setmana del 26 i 27 de setembre vam passar uns dels dies més emocionants de l’any, a Ontinyent compartíem amb una gran quantitat de colles unes jornades de germanor amb l’excusa de la restauració de les noves campanes Petra, Santa Bàrbera i d'altres.

Finalment, el 8 d’octubre Carlos Cardona Doménech publicava el seu llibre La Rectoría: breve recopilación histórica de la Rectoría del Marquesado de Dénia, en el Reino de Valencia, en el qual la colla ha participat amb documents fotogràfics i històrics.

Així que açò, i alguna cosa que ens haurem deixat, és tot el que hem fet durant un any, cosa que no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada d’algunes persones i entitats.

Per això donem les gràcies principalment a D. Juan Ramón Gadea, per haver-nos cedit el campanar de la seua parroquia; a D. Jose Correcher, rector de Dénia, per haver confiat en nosaltres per a la inauguració de les campanes; als Juniors d’Orba, per haver-nos confiat la preparació de la benvinguda dels Reis d'Orient; a Vicent Tomàs, responsable de l’empresa Electrorecamp, que a més de fer uns treballs inigualables, ajuda les colles que mes ho necessiten; a Vicent Ortunyo, al MACMA i als organitzadors del Festacarrer, per haver confiat per segon any en nosaltres; a D. Pablo Aranda, rector de Xaló; a D. Vicent, rector de Teulada, per haver-nos encomanat la solemnització dels actes; a tots els mitjans de comunicació que han difós les nostres activitats; i a totes les colles de campaners, però en especial a la Colla de Campaners d’Ontinyent, que ens ha recolzat des del primer moment i ens ha ajudat a ser el que sóm i a millorar dia a dia. A tots els esmentats i a tots aquells que desinteressadament han participat en nosaltres, per les nostres activitats, rifes, etc. Moltes gràcies de part de tota la colla.

Volem abans d’acabar aquest article incidir en un petit tema. Com sabeu, l’any passat es van complir 150 anys de la construcció del campanar, i com també sabeu, la restauració del 1997 va ser un desastre total: estem tocant amb una volta clevillada sobre els nostres caps, amb unes parets on les pedres es desprenen en mirar-les, tocant unes campanes amb greu perill de trencament, a causa de les instal·lacions metàl·liques. Per això, volem demanar a les institucions pertinents que deixen de banda favoritismes i que ens ajuden a REALITZAR LES NOSTRES ACTIVITATS EN CONDICIONS!

Esperem seguir per molts anys més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada