dilluns, 31 de desembre del 2007

Campaners de Sagra

Membres a dia 31 de sembre de 2007:
  • Vicent Femenia i Ribes
  • Felipe Ferragut Rovira
  • Josep Camps Escrivà
Els Campaners de Sagra estem oberts a tots aquells que vulguen formar-ne part!

divendres, 28 de desembre del 2007

DOCUMENTS PER A LA HISTÒRIA


DOCUMENT TROBAT A L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT SEBASTIÀ DE SAGRA , ANUNCI D'EMPRESA MANCLÚS SOBRE L'ANY 1972 JA QUE LES CAMPANES ES VAN ELECTRIFICAR EN AQUEST ANY I AQUESTA EMPRESA VA SER LA QUE HO VA FER

dimecres, 26 de desembre del 2007

CONSTITUCIÓ DEL GRUP DE CAMPANERS

ESTÀ EN PROJECTE LA CONSTITUCIÓ D'UN GRUP DE CAMPANERS A SAGRA QUE PODRIA SER MÉS EXTENS I ABARCAR ELS POBLES DE LA RECTORIA TAMBÉ PER EXEMPLE . TOT AQUELL QUE VULGA FORMAR PART QUE ES POSE AMB CONTACTE AMB NOSALTRES A campanar_sagra@hotmail.com O EN EL TELÈFON 690230486

dilluns, 17 de desembre del 2007

dijous, 13 de desembre del 2007

Documents per a la història


Anunci publicitari trobat a l'arxiu parroquial, de gran interés. Datat aproximadament de 1972.

dimarts, 11 de desembre del 2007

CURS INTRODUCTORI AL VOL MANUAL DE CAMPANES



JA ESTÀ COL·LOCADA LA DATA PER AL CURS DE CAMPANERSANUNCIAT ANTERIOTMENT EN AQUESTA PÀGINA
AQUEST CURS DE VOL DE CAMPANES ES CELEBRARA EL PRÒXIM DISSABTE 22 DE DESEMBRE A LES 15:00 EN EL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE XALÓ.

ELS CAMPANERS DE SAGRA PER DESCOMPTAT TAMBÉ HI ESTAREM.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Ja en som dos!

Els Campaners de Sagra, formats fins ara únicament per Vicent Femenia, a partir d'ara ja podem fer honor al nom de campaners (en plural). Des del dia de la Puríssima comptem amb un nou campaner: Felipe Ferragut, del Ràfol d'Almúnia.

Pròxim vol manual

A causa de l'èxit del vol manual de la vespra de la Puríssima, els Campaners de Sagra hem decidit repetir aquest toc de manera manual el pròxim dilluns dia 24 de desembre a les 13:00, amb motiu de la vespra de Nadal.

L'estructura de toc serà la següent:
- Àngelus
- Repic curt
- Alçament de les campanes
- Vol de Glòria

També, durant les vacances de Nadal, tenim pendent la visita als campanars de Sant Francesc de Paula de Ràfol d'Almúnia i de la Santíssima Sang de Benidoleig.

divendres, 7 de desembre del 2007

Feia temps que no sonaven tan bé!




El 7 de desembre a les 13 h s'ha fet el vol de la vespra de la Puríssima, com és habitual. Però enguany ha sonat de manera diferent. Després de més de trenta anys de la mecanització, ha tornat a sonar el vol general de manera mnaul. Aquest toc, precedit per l'Àngelus i un repic, ha estat interpretat per Vicent Femenia, Felipe Ferragut i Josep Camps. Al Youtube podeu veure el vídeo!

dilluns, 19 de novembre del 2007

PREOCUPANT APARICIÓ D'ESQUERDES A LA BOVEDA DE LA SALA DE CAMPANES-PIS DE L'HABITACIÓ DEL RELLOTGE

LA RECENT APARICIÓ D'ESQUERDES CONSIDERABLES (JA N'HI HAVIEN DE XICOTETES ABANS) ESTA SUPOSANT UN FET PREOCUPANT JA QUE EIXA SALA TE MOLT DE PES AL DAMUNT ON ESTA LA MAQUINARIA DEL RELLOTGE .DURANT LA PROXIMA SETMANA S'ESPERA LA VISITA DE L'ARQUITECTE MUNICIPAL PER A VALORAR ELS DANYS I COMPROVAR SI NECESSITA OBRA O NO

divendres, 16 de novembre del 2007

DOCUMENTS PER A LA HISTORIA EL CAMPANAR DE SAGRA

FRAGMENTS DE DOCUMENTS TROBARS EN L'ARXIU PARROQUIAL REFERITS AL CAMPANAR LES CAMPANES I EL RELLOTGE DE SAGRA ON ES PARLA D'UN RELLOTGE I UNES CAMPANES DESAPAREGUDES EN L'ACTUALITAT POSSIBLEMENT DESAPAREGUDES A LA GUERRA CIVIL

EL DOCUMENT DIU AIXI:
La obra de la torre de Sagra empezó en 1810 costeada de limosnas del pueblo ,por el maestro D. Francisco Oltra dirigida y trabajada.En 1858 se concluyó la obra de dicha torre de limosnas voluntarias de los vecinos de Sagra ,contribuyendo el bicario de la misma D Francisco José Server con algunas cantidades para su mas pronta conclusión.
Importe total:6.475 reales.

En el año del Señor de 1858 fue hecha la campana 2ª y colocada el mismo año por el fundidor Isidro Pallas de Barcelona,su importe total:4.427 reales de limosnas de los vecinos y del bicario D. Francisco Jose Server.

A finales del año 1858 se proyectó hacer un reloj publico y a principios de 1859 fue colocado en la torre de la villa costeado de los fondos municipales su importe real:sobre 5.000 reales.El artifice D Mauro Miro relojero vecino de Alcoy construyo y coloco dicho reloj...


EL DOCUMENT ENS DIU QUE EL 1858 ES VA FER LA SEGONA CAMPANA LA QUAL COSA SIGNIFICA QUE HI EXISTIA UNA ANTERIOR ,PODEM SUPOSAR QUE AQUESTES DOS CAMPANES VAN SER FOSES PER A FER MUNICIÓ DURANT LA GUERRA SALVANT-SE LA DE LES HORES DEL RELLOTGE NOU MARIA AUXILIADORA DE 1929 I CONSERVADA EN L'ACTUALITAT.
DEL RELLOTGE PUBLIC NO HI HA CAP MENA DE DOCUMENT APARENT QUE DIGA QUE VA PASSAR AMB ELL EL QUE SI PODRIA SER ES QUE LES ESFERES FOREN D'AQUESTA EPOCA I ES CONSERVAREN AMB LA CONSTRUCCIO DEL NOU RELLOTGE.

EL RELLOTGE MECANIC DE SAGRA


EL CAMPANAR DE SAGRA POSSEIX UN MAGNIFIC RELLOTGE MECANIC D'APROXIMADAMENT 1929 (NO FIGURA CAP DATA PERO ES SUPOSA QUE VA SER COMPRAT JUNT AMB LA CAMPANA DE LES HORES QUE DATA DEL 1929) EN L'ACTUALITAT ESTA FORA D'US I LES ESFERES SON GESTIONADES PER UN ORDINADOR PERO EL RELLOTGE ESTA NET I PREPARAT PER POSAR-LO EN FUNCIONAMENT I UNA VEGADA AL MES ES POSA EN MARXA DURANT UNES HORES .

diumenge, 11 de novembre del 2007

FOTOS DELS TREBALLS DE MILLORA DEL CAMPANAR




FOTOS DE LA NOVAINSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I DE LA PORTETA QUE DONA AL POU DE LES PESES ON ABANS D'ESTAR AQUESTA HI HA VIA UN FORAT PER ON ENTRAVEN ELS RATS-PENATS

dissabte, 10 de novembre del 2007

Recomanacions per a la restauració de rellotges monumentals, per Joan Pedrals

Introducció

Tractaré, en aquest treball, només de la restauració funcional de les maquinàries destinades a seguir amb la seva funció d’informar al poble del pas de les hores, no es tracta pas, doncs, de la restauració per a l’exposició en una vitrina de museu.

Informe preliminar

Com a treball preliminar s’hauria de fotografiar, en detall, tota la instal·lació en l’estat en que es trobi i elaborar un primer informe detallant aquest estat.

Documentació

Intentarem saber el màxim de detalls sobre la instal·lació, com poden ser el constructor, la procedència, l’any de construcció, etc. i tota la informació que puguem trobar al respecte.

A part dels grafismes que puguem trobar a les peces de la maquinària, podem acostar-nos als arxius de l’època.

En les màquines mes antigues, de vegades es fa difícil de saber aquestes dades, dificultat a més a més agreujada pel fet que no existeixen dos rellotges iguals, però, per comparació, podem acostar-nos a la veritat.

S’han de revisar també les marques o referències de possibles modificacions que es puguin haver fet per, si es possible, tornar la peça a l’estat original. No és convenient, però, per exemple, reposar un "Foliot" a un rellotge que porti diversos segles amb una adaptació de pèndol, sempre que aquesta adaptació sigui ben realitzada, ja que el pèndol és molt més exacte.

Amb tota aquesta informació elaborarem la proposta de reparació que ha de ser molt meditada, sobretot per a màquines anteriors al segle XIX.

Desmuntant el rellotge

Abans de començar a desmuntar la maquinaria s’han de treure els pesos, recollir i plegar les cordes o cables i anotar cada element a quina part pertany (moviment, sonería, etc.), ja que poden semblar iguals i no ser-ho.

Procedim a desempalmar les transmissions als martells o sistemes de soneria i, si s’escau, les transmissions a les minuteres de la o les esferes.

Tindrem així la maquinària aïllada de qualsevol element extern que podria generar moviment i provocar algun accident.

Comencem ja a desmuntar els diferents trens de rodes, jo acostumo a començar pel tren de sonería de les hores.

Abans de desmuntar aprofitem per a un primer examen de l’estat de desgast de les peces.

Per a no professionals de la rellotgeria, serà convenient anotar la posta a temps dels seus engranatges.

Neteja

Podem començar a netejar cada peça, és convenient arribar fins el metall.

És el moment d’observar l’estat del dentat de les rodes, dels pinyons, dels passadors en els pinyons de gàbia, comprovar si es mouen aquests passadors, els pivots dels eixos i els seus assentaments a les platines, els elements de retenció y dispara, sense oblidar les transmissions de força dels martells, etc.

Desmuntem cada grup i el netegem i revisem, guardant-lo separat de la resta.

Restauració de les peces

En aquest moment hem de tenir només la base de la màquina i serà ara que comencem el procés de restauració.

Jo acostumo ara a muntar de nou cada grup per separat i a ajustar tots els seus elements.

Hem d’aconseguir el mínim joc a cada peça, canviant el necessari per aconseguir un moviment el més suau possible.

No s’haurien d’afegir peces que no siguin originals, com puguin ser rodaments de boles o qualsevol altre element, a una màquina que no ho porti d’origen.

Si s’ha de substituir una peça, es buscarà que la nova no desentoni en el conjunt. Així, si la original era de forja, s’hauria de forjar la nova.

En el cas de substituir una roda, aquesta ha de tenir l’aspecte de les altres i si aquestes en origen foren tallades per mètodes manuals, així s’han de fer les noves. Jo acostumo a usar la tecnologia moderna per a marcar les dents, acabant-les a llima i calant les rodes (si es el cas) de la mateixa forma.

No seria acceptable, en un rellotge de forja, muntar una roda perfectament tallada per Làser o altra sistema similar.

Acabat del rellotge

Un cop tenim tota la mecànica reparada, serà el moment de donar l’acabat final a cada peça. Les tècniques poden ser diverses y depenen de l’època de fabricació, així els rellotges de forja queden estupendament protegits esmaltant les seves peces amb un vernís transparent i satinat. També queden bé si es pinten en negre satinat, jo uso pintura de tipus forja. S’han d’evitar les pintures brillants. No es acceptable la pintura tipus purpurina, tant en blanc com en or, per pintar tot un rellotge, només es pot usar per decorar elements puntuals com motllures o detalls ornamentals.

S’ha de posar especial atenció ja que la pintura pot arribar a frenar la marxa del rellotge de forma important, per tant cal posar el rellotge en marxa bastants dies abans de la posta en marxa oficial per a poder detectar els problemes amb la suficient antelació per a poder corregir-els.

Sistema de pesos

Ara podem plantejar-nos el tema dels pesos. Aquests s’han de revisar acuradament per assegurar-se de que els seus ancoratges estan perfectament ja que un despreniment pot tenir conseqüències imprevisibles (a vegades es passa per sota per accedir a la sala de la màquina) S’observarà detingudament els pesos de pedra per detectar possibles esquerdes i si és necessari s’han de substituir.

Es convenient anotar el pes exacte en l’informe de reparació.

S’ha de tenir en comte la possibilitat de que s’hagués afegit pes per compensar el desgast. Hem de procurar, en aquests casos, que el mecanisme funcioni amb el mínim pes possible.

Per la substitució és una bona idea l’ús de pesos d’halterofília fixats per una base amb un espàrrec roscat quedant així un pes de reduïdes dimensions i segur. Una altra solució es fondre’ls de plom.

En el sistema de les cordes, no és convenient la substitució d’una corda per un cable d’acer si el tambor es de fusta, ja que el cable acabarà fent miques el tambor. En el cas de tenir de posar cables, s’ha de posar una camisa metàl·lica cobrint aquest tambor.

En els casos de rellotges amb corda per 24 hores, y sempre que no es pugui estar pendent a diari, es pot doblar l’autonomia amb una politja al pes (que haurà de pesar el doble) i subjectar l’extrem del cable a la base del rellotge.

Pèndol

El pèndol del rellotge ha de ser de la forma original. Es pot substituir la tija per una d’Invar (acer amb un 36% de níquel) per minimitzar els efectes dels canvis de temperatura o per una de fusta, però sempre documentant-ho i guardant les peces originals.

Regulació electrònica

De ser necessari, es pot afegir un sistema electrònic per al control del pèndol. Hi ha diferents sistemes provats i se'n poden posar a punt altres en qualsevol moment, però son a evitar els mètodes que substitueixen part del mecanisme, com per exemple el pèndol i escapament per un motor pas a pas.

Aquestes reformes, o qualsevol que es faci sobre un rellotge monumental, jo les pinto de color perquè siguin identificables sense cap tipus de dubte.

Un sistema que sembla donar resultat (jo no l’he provat) és graduar el pèndol perquè adelanti lleugerament, frenant-el a temps regulars (cada hora) després de contar el número d’oscil·lacions a efectuar. L’hi trobo el defecte de no dar l’hora exacta si l’electrònica falla.

Un altra sistema, que sí dona resultats satisfactoris, consisteix en disposar un petit motor de corrent continu que actua sobre la longitud del pèndol a intervals regulars (cada hora) controlant amb un PLC el seu accionament segons el resultat de la comparació entre el número d’oscil·lacions a efectuar i les efectuades. Aquest sistema no afecta el funcionament regular del rellotge en el cas de deixar de funcionar l’electrònica.

Aquests sistemes son aplicables, només, en els casos en que sigui totalment imprescindible i després d’esgotar tots els medis per aconseguir l’afinació del rellotge per els mètodes mecànics, inclosa la climatització de la sala del rellotge.

Remuntatge elèctric dels pesos

Per l’electrificació del remuntatge dels pesos hi ha diferents opcions. Un sistema efectiu i fàcil, per la seva simplicitat, és el muntatge d’un motor d’arranc del tipus automoció adaptat a cada eix del tambor de forma enxufable, s’ha de posar un conjunt d’interruptors final de carrera per al paro quant el pes estigui a dalt i per la seguretat. Per a l’activació hi ha varies opcions que tractaré després. Tots aquests interruptors han de comprovar-se de forma regular. Preveure una reserva de corda suficient pel cas de falta de subministrament elèctric. Aquest sistema té el problema de parar el rellotge mentre el motor puja el pes i no es pot activar mentre actua la sonería. A més provoca un esforç afegit sobre l’eix del tambor al girar aquest durant el remuntatge.

Es pot fer un sistema de cadena continua per a cada tambor (un per tambor) amb un motor i el pes i un petit contrapès. Aquest sistema evita els dos problemes del sistema anterior ja que el motor pot estar remuntant i el rellotge continua funcionant amb la força constant del seu pes, a més no actua sobre el tambor i per tant no es força l’eix.

La corona per la cadena es cargolarà sobre el tambor evitant les soldadures i les modificacions que dificultarien una possible recuperació del sistema original.

Aquest és, per mi, un dels millors sistemes per un remuntatge automàtic.

La forma d’activar el motor ha de ser amb un relé o contactor en configuració marxa / paro (un per motor) La posta en marxa pot fer-se amb un interruptor de final de carrera o, millor, amb un temporitzador que el posi en marxa a períodes regulars, sent el paro els interruptors de pes a dalt i de seguretat.

Un altre sistema consta d’un motor amb una reducció important (unes 12 rpm) que s’acobla a l’eix del tambor per un embragatge magnètic. El motor funciona permanentment i substitueix el pes. Aquest sistema te varis defectes, sent el principal la seva dependència del subministrament del corrent elèctric, cosa a evitar sempre.

Minuteres i esferes

Els mecanismes de les minuteres han de continuar com a l’origen. Si l’esfera original era amb una sola minutera, així ha de seguir. En cap cas s’ha de substituir un sistema mecànic per un d’electrònic.

S’ha de procurar evitar, en el possible, que l’eix de transmissió del moviment de les minuteres pugui patinar en alguna de les unions produint un desfasi entre esferes d’efecte visual desastrós.

En cada cas la solució serà diferent, però, en general, es pot evitar aquest problema fent un rebaix pla sota del cargol de fixació.

Un altre aspecte a revisar és el contrapès de les minuteres, aquestes han de quedar-se indefinidament en la posició que es vulgui abans de connectar el mecanisme de minuteres al rellotge.

En les esferes d’esmalt, es poden reparar petits despreniments amb una barreja de pegament epoxi i talc, pintant (després de sec i polit) amb una pintura del color exacte i textura satinada. Provar primer en una altra superfície.

Respectar sempre el disseny original de les esferes.

Sistemes de martells

S’ha de revisar el sistema de toc de les campanes, el martell ha de tocar la campana i retrocedir immediatament per la molla de retrocés. No es acceptable fer tocar les campanes elèctricament en un rellotge mecànic.

Neteja

Hem de deixar les instal·lacions netes i ordenades, recollint tots els materials que hagin sobrat i guardant les peces canviades.

Informe final

S’ha de fer un informe detallat de tot el procés de restauració, documentat amb fotografies i tota la documentació que pugui justificar cada actuació. Aquest informe es farà arribar a totes les autoritats implicades en aquesta reparació i, si n’hi ha, a les entitats que la financin. Hem de considerar la possibilitat que es pugui declarar Be d’Interès Cultural.



Conclusions

Resumint, la restauració ha de fer-se sota les següents bases:

· Procurar una restauració amb el mínim de modificacions possible.

· Per molts automatismes i electrònica que es posi en un rellotge, s’ha de fer un manteniment regular de la instal·lació (cada 2-3 dies)

· Les peces a canviar han de ser de les mateixes característiques i treballades de la forma més semblant possible a les originals.

· Si és possible disposar d’atenció diària, s’ha de mantenir el remuntatge manual.

· És preferible climatitzar la sala del rellotge o cubrir-el amb un armari i climatitzar aquest, abans d’adaptar electrònica.

· Cas d’adaptar electrònica, aquesta ha de ser molt meditada i ha de permetre el funcionament perfecte del rellotge en el cas de fallar o davant la falta de subministrament elèctric.

· Els circuits elèctrics o electrònics han d’estar protegits contra descàrregues atmosfèriques i d’acord amb la normativa de Baixa Tensió aplicable.

· Les modificacions han de documentar-se i ser sempre reversibles.

· Un rellotge que hagi durat varis segles, ha de poder durar-ne molts més sense necessitat d’estar-el intervenint contínuament.

· Pensem que, tal com diu un vell proverbi: "El patrimoni no és un regal dels nostres avantpassats, és un préstec dels nostres descendents".

Des d’aquestes pàgines em poso a disposició de qui vulgui la meva opinió en qualsevol projecte.


Joan PEDRALS

divendres, 9 de novembre del 2007

Inscripció al curset d'iniciació al vol manual de campanes

Ja està obert el termini d'inscripció al curs d'iniciació al vol manual de campanes que se celebrarà a l'Església de Santa Maria de Xaló. La data es notificarà més avant. Si algú desitja apuntar-s'hi, que es pose en contacte amb nosaltres a campanar_sagra@hotmail.com.

Treballs de condicionament del campanar

Durant el mes de novembre s'ha procedit a la renovació de les reixes dels finestrons del campanar i s'ha construït una trapa metàl·lica d'accés a la sala de campanes, la qual fins ara havia estat sense cap mena de tancament, cosa que suposava un perill, ja que com que la sala de campanes és xicoteta, el forat ocupava molt de lloc, i hi havia facilitat de caure accidentalment.
Ara tot el lloc és accessible, i també les noves reixes com la trapa impedeixen el pas de rates penades i d'altres animals que embruten l'escala, degraden el campanar i són una molèstia.
Durant el mes de novembre també s'ha procedit a renovar la instal·lació elèctrica d'il·luminació de l'escala del campanar, que tenia un estat precari i només comptava amb dues bombetes, cosa que deixava a les fosques molts trams d'aquesta. La nova instal·lació compta amb vuit bombetes repartides per tota l'escala, les quals n'il·luminen perfectament tots els trams.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Mostra de tocs tradicionals a Xaló

Dilluns passat, 22 d'octubre, a les sis de la vesprada, quatre membres dels Campaners de la Catedral de València i membres del Gremi de Campaners Valencians, ens van delectar amb un meravellós concert de campanes en el qual van tocar tocs repicats tant de fora de la Comunitat com de la Catedral de València. Per a finalitzar, alguns veïns de Xaló van posar el floc a l'actuació voltejant les campanes.

Inici de la nostra pàgina web

Avui, dissabte 27 d'octubre de 2007, encetem aquest bloc a mode de pàgina web per a posar tot allò sobre el que esperem que siga la Colla de Campaners de Sagra, que a dia d'avui és una simple idea, o il·lusió, esperant que amb el temps cresca i aquest somni es faça realitat, i aconseguisca recuperar el patrimoni campaner de la nostra comarca.