- ESPECIAL, TRENCAMENT DE LA - CAMPANA PETRA -
Part exterior de la Campana, la fisura, està situada sobre la mateixa soldadura de fa onze anys tal i com s'observa pel trencament de la garlanda decorativa, supera els 150mm i atravessa les dues parts de la vora
Part interior de la campana, el clevill és menys considerable que la part externa, però coincideix totalment. La fisura aplega a la part més baixa tot i llevant-li quasi tota la vibració, a més, com es pot observar, comença a fer una forma d'arc perillosa de tal forma que si haguera continuat voltejant podria trencar un tros de campana.
1ª PART
Bon Viatge amiga, bona sort. (octubre de 1997)
Són les deu del matí, divendres 3 d'octubre. La Colla de Campaners d'Ontinyent no ha estat informada, però la premsa sí. La Petra se'n va, se l'enduen.
Després de tanta paperassa, tanta reunió i tanta protesta sembla que el problema polític s'ha dissipat i la Generalitat ha afrontat la despesa. La Petra volarà sobre els terrats de la Vila i marxarà per fi a la promesa Alemanya, a Nördlingen, una ciutat de Baviera, prop de la coneguda Selva Negra, al nord del Danubi, un recinte medieval escenari de la guerra dels treinta anys, prop del qual la nostra benvolguda campana serà posada al roig viu i soldada en calent per tal que recupere la seua sonoritat pròpia.
Baix és tot un desastre, les discussions es produeixen davant la premsa i el públic, la desorganització arriba a ser èpica. No han llevat els cotxes, no han tallat el pas, i , per si no hi ha prou, el municipal s'atreveix a dir que per una punyetera campana no cal cridar altre company...
Entra la columna de la grua a la Sala de Campanes. Nyuguem la Petra. Maria li deixa el lloc i l'espera dins la Sala fins que torne. I així, Petra diu adeu. Les germanes callen. El Santíssim s'atreveix, plorós, a dir que ja fa un quart de les dotze. I Petra vola i vola i baixa baix, on l'espera el Plebà i la gent que passa pel matí de la Vila vella. I el buit és tan gran.
Una imatge que molt prompte és podria tornar a repetir. El campanar de la Vila sense la campana Petra l'octubre de 1997.
Tornarà i li farem una festa sonada, les campanes d'Ontinyent repicaran i ella, Petra els farà de senyal. Tornarà molt més moreneta de les terres d'un nord més obscur. I amb truja nova, de fusta tropical, feta per Barbieri d'Olot. De la Garrotxa a la Terra Blanca, feina ben feta esperem, i duradora. I l'Ajuntament encara no ha decidit què fem amb la Puríssima. Haviem quedat que, en contrapartida, l'arreglarien junt a l'església, però res no es sap. I ara és el moment, ara amb la grua novament contractada i la Maria deixant pas lliure. La truja, com les altres velles, les té en dipòsit Bellod, l'empresari de les grues encarregades del davallament, ja les visitarem un dia d'aquests. I ara ens queden els quinals, un munt de runa, una campana aturada, molt de buit , i la recança. Torna Aviat amiga, torna aviat
Una imatge que molt prompte és podria tornar a repetir. El campanar de la Vila sense la campana Petra l'octubre de 1997.
Descansa en pau bona amiga. (gener de 2009)
Després de diversos mesos vivint una dolça agonia, ens deixa la campana Major d’Ontinyent, la més estimada, la més recordada. El 25 de desembre de 2008, naixia el Salvador i moria la veu celestial de la Petra. La seua mort, esperada, ha sigut fruit d’una ressurreció feta fa onze anys de la qual ha dut a terme un nou trencament de la campana.
El 1994, tornava a nàixer la tradició campanera amb la Colla de Campaners d'Ontinyent. Volteig general amb la campana Petra abans de la seua resturació i de la 1a trencada de la campana. Volteig del dia de la festivitat de l'Assumpció el 15 d'agost de 1995.
La Petra ha perdut la seua veu, ho ha fet d’on la va perdre fa tretze anys. Un nou clevill, tot just d’on va ser soldada fa acte de presència afirmant que la solució pressa en aquell moment no ha sigut la més satisfactòria. En aquests onze anys viscuts ho ha fet de la millor forma possible, solament tocada a mà, amb jou de fusta, controlada i sonada amb inferioritat a la resta de campanes i així i tot no ha pogut ressistir la malaltia que novament ha fet callar un só irrecuperable.
El seu nom original campana de Jesús, Santa Maria i Sant Pere va nàixer a Barcelona, essent la única campana de la torre que no fou fosa a la comarca de la Vall d’Albaida. Fou a l’any 1881, amb un diàmetre de 1370mm i un pes aproximat de 1489Kg, nascuda de les mans de Pallés i Armengol, Buenaventura ha sigut, per excelència, la campana que, any rere any ha despertat a Ontinyent, ha marcat l’ecuador del dia i ens ha dit fins demà tot i recordant les pregàries diaries en salutació a la Mare de Déu. Ha estat quasi cent anys anunciant a Maitines, ens marcava la salvació i presència del Mesies amb el Pa i Ví convertits en Cos i Sang. Donava l’adeu més trist en el toc a fí, solmenitzava les grans festivitats i anunciava tota sola el moment més esperançador i emotiu de l’any, moment en que el “Morenet”, camí de salvació a tots els ontinyentins, vist en la més amarga agonia, amb plors i emotivitat, marcaven els moments de major fervor i fé ontinyentina quant la imatge entrava oficialment a la ciutat fins la Plaça Major, sens dubte, dies per recordar i dur al cor continuament.
Ara Petra, ens dius adeu, muda, callada i en silenci, veus passar als peus tot un Ontinyent que sens dubte, t’enyora i t’enyorarà. Son tants records viscuts amb tu que ni la més mínima enyorança et farà oblidar. Recordem les paraules de Sor Francisca, abans de caure en el teu primer trencament, Roberto Sanchis, antic campaner que sempre s’ha encarregat del teu tocar, rebia continuament les paraules de la monja tot i dient: “Que la vas a romper, que la vas romper”. Qui anava a saber que tant, Roberto, com tú, és tornarieu a reunir de nou en el més gran de tots els regnes, el regne on hi ha pau, amor i esperança, el Regne del Cèl. De fet, des de que l’últim antic campaner ens deixà el febrer de 1998, sabém que tu no series la mateixa. Nosaltres hem volgut ser les mans inocents, plenes de sentiment que t’han fet parlar i rodar, ho hem fet de cor i el poble ens ha escoltat de cor. Siga aquest article dedicat a tú i a la teua veu que recorda a tots els campaners que des de 1881 t’han fet parlar i de valent. Ara parleu, parleu de nou al cél i pronuncieu que a la terra hi viu gent que camina amb vosaltres, vos recorda i prega cada dia donant gracies per el nou amanèixer que tu ens dedicaves en nom de Crist.
L'Antic campaner, Roberto Sanchis, tocant la campana el 8 de desembre de 1977 al primer vol d'avís a la Solemne Missa Major de Pontifical del dia de la Puríssima.
El passat 8 de gener, fores desconectada totalment i immobilitzada de qualsevol toc, el silenci total, per no poder parlar, et marca un abans i, un després. Des d’aquests moments, la teua germana, prou més vella i campana de Rauxa o Foc et substitueix als tocs de Salutació a la Mare de Déu. A l’Elevació i Sermó ho farà la Puríssima i a la propera baixada del Crist (sempre i quant no estiga solucionat el problema) ho farà de nou la campana de Rauxa i Foc. Als vols, regnarà el teu silenci ocupant un gran buit, un buit que mai oblidarem.
Però, no tot és tristor, la Petra no ens deixa, l’actual campana, permaneixerà a Ontinyent fins la eternitat. Ja estem mans a l’obra i tot ens fa projectar una solució més que satisfactòria. Una nova Petra, totalment idèntica, marcarà la més solemne continuitat i es fondra en una de les millors fonedories del mon tot i que l’actual contemplarà exposada el dia a dia dels ontinyentins. Més endavant, anirem informant-vos de tot el procès.
La campana Petra en l'actualitat
Ara Petra, gaudeix en silenci els teus últims dies al finestró de llevant, junt la campana de la Puríssima. De moment, vivim en silenci, Ontinyent no té campana major.
CONTINUARÀ...
Font: Colla de Campaners d'Ontinyent
Video del so de la campana després que el 25 de desembre es badara definitivament.
Video fet per Natxo Sanchez en record de la Petra i del seu meravellos so.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada